INTERVENCIONS HABITUALS

MAMAPLÀSTIA D'AUGMENT (pròtesi de mama)
No existeix cap tipus d'exercici gimnàstic, ni tractament mèdic que sigui capaç d'augmentar el volum d'uns pits poc abundosos. Des de fa uns trenta anys, aquest problema es pot resoldre mitjançant la col·locació d'unes pròtesis de silicona dissenyades especialment, que no s'han de confondre amb la injecció de silicona líquida, que es va tenir d'abandonar degut al gran nombre de problemes que presentaven. Existeixen dos tipus de pròtesi mamaries, les preomplertes, que contenen gel de silicona en el seu interior, i les inflables, que s'omplen en el moment de la intervenció amb sèrum fisiològic, tenint ambdós tipus de pròtesi els seus defensors i els seus detractors.



INTERVENCIÓ: Mitjançant una incisió que pot localitzar-se per sota del pit (1), per l'arèola (2) o per l'aixella (3), es prepara una butxaca per darrera de la glàndula mamaria (o per sota dels muscles que té al darrera) i es col·loca la pròtesi, cosint després la ferida de la pell. L'embenat pot efectuar-se amb un sostenidor adequat.
ANESTESIA: En la majoria dels casos s'acostuma a emprar l'anestèsia general.
POSTOPERATORI: En el postoperatori immediat es recomana efectuar exercicis de mobilització dels braços i massatges en la mama el més aviat possible, per evitar que es formi una càpsula dura al voltant de la pròtesi, que produiria un tacte poc natural. La mama així remodelada pot seguir realitzant les mateixes funcions naturals per les que està dissenyada (lactància), no havent-se observat cap diferència en l'aparició de malalties mamaries en relació a les pròtesis, essent possible efectuar qualsevol tipus d'exploració (radiografies, mamografies...) que es cregui oportuna.
CICATRIUS: Depenent de la via d'abordatge quirúrgic, estaran localitzades per sota de la mama, en l'arèola o en l'aixella, depenent l'emplaçament dels gustos del cirurgià i dels desitjos de la pacient.





REDUCCIÓ MAMARIA

Per la dona un pit excessivament gran i caigut pot ser tant preocupant com un pit excessivament petit.
INDICACIÓ: El propòsit de la intervenció és la reducció i remodelat de les mames.
INTERVENCIÓ: En la intervenció s'extirpa la pell, glàndula i greix excessius, es desplaça l'arèola a una localització més adequada i després es remodela la mama restant. Després de la intervenció es posa algun tipus d'embenat que varia en funció de les preferències de cada cirurgià, que possiblement també li recomani l'ús d'algun sostenidor especial en el període postoperatori. Treballant sobre teixit gras, que té molt mala vascularització, pot produir-se, en algun cas aïllat, necrosi grassa amb dehiscència de la cicatriu i expulsió de punts interns. En la majoria curen espontàniament en poques setmanes, sense deixar més seqüela que una cicatriu més aparent, que pot retocar-se al cap de sis mesos o un any. És molt rara la pèrdua total o parcial d'una arèola o un mugró, que requeriria posteriorment, la reparació amb un empelt.
ANESTESIA: Aquesta intervenció es fa pràcticament sempre sota anestèsia general, necessitant hospitalització entre un i tres dies.
POSTOPERATORI: És freqüent l'aparició de morats i certa inflor en el període postoperatori immediat. L'operació pot dur a una reducció o pèrdua de la sensibilitat en una o ambdues arèoles. Aquesta disminució de sensibilitat acostuma a millorar amb el pas del temps.
CICATRIUS: Si es realitza la tècnica de la T invertida, que és la que s'utilitza amb més freqüència, les cicatrius queden al voltant de la nova arèola, en el solc submamari i unint ambdues. Actualment estan descrites tècniques que aconsegueixen disminuir aquestes cicatrius, inclús, en determinades circumstàncies, pot deixar-se una cicatriu només periareolar (al voltant de l'arèola).





REMODELACIÓ MAMARIA Aquesta intervenció es realitza quan el volum de la mama és adequat, però existeix una flacciditat marcada que dona un aspecte trist a les mames. La tècnica quirúrgica és similar a la de la reducció, amb eliminació de pell sobrant, recol·locació de l'arèola i mantenint el volum de glàndula i greix.





ABDOMINOPLÀSTIA. (lipectomia abdominal)

La tendència actual de la moda, especialment la relativa a vestits de bany, va envers una mínima ocultació i a l'exposició de parts del cos cada cop més grans, pel que els i les pacients sol·liciten aquest tipus d'intervenció per millorar l'aspecte del seu abdomen.
INDICACIÓ: En pacients que han tingut importants augments de pes i pèrdua posterior, o en dones que han tingut més d'un embaràs, sol haver una flacciditat general de la pell de l'abdomen, moltes vegades combinada amb una flacciditat concomitant dels muscles subjacents de la paret abdominal. L'abdominoplàstia pot millorar l'aspecte de l'abdomen, tornant a tensar la paret abdominal muscular i restaurant la tensió cutània normal. És convenient recalcar que l'abdominoplàstia no és una intervenció destinada a fer perdre pes, sinó a extirpar el sobrant cutani i gras abdominal i a restaurar la tensió normal de la paret muscular i de l'abdomen. Amb aquesta finalitat és convenient aconseguir abans un pes aproximat ideal.
INTERVENCIÓ: Es fa una incisió per sobre del pubis fins el nivell muscular, per sobre del qual s'aixeca la pell i el greix en direcció ascendent, fins arribar a les costelles. A nivell del melic es fa un tallet de la pell del voltant per deixar-lo ancorat als plànols profunds. A continuació aproximem els muscles abdominals, per millorar la tensió, amb sutures. Després tirem avall tot el penjall aixecat i, prèvia extirpació del sobrant, es procedeix a la sutura de la ferida, fent aparèixer el melic per una nova incisió realitzada en el nivell del penjall que li escaigui.
ANESTESIA: Sempre es fa amb anestèsia general, havent d'estar en clínica un mínim de 48-72h.
POSTOPERATORI: En el postoperatori poden aparèixer seromes (acumulacions de líquid) que poden precisar punció, però si es posen drenatges la incidència és mínima. La pell infraumbilical perd temporalment la sensibilitat, recuperant-la en el decurs d'uns pocs mesos. Habitualment es recomana portar una faixa durant el postoperatori.
CICATRIUS: Les cicatrius quedaran al voltant del melic i per sobre del pubis, i van millorant, com qualsevol altra cicatriu, amb el temps.





LIPOESCULTURA (liposucció)

Fins fa pocs anys les deformitats de la silueta per acumulacions de greix localitzats no tenien una solució quirúrgica acceptable. No obstant en l'actualitat, es pot recórrer a la tècnica de la lipoaspiració per corregir aquestes acumulacions anomenades cel·lulitis. Les avantatges d'aquesta tècnica consisteixen en què a través d'unes incisions molt petites es pot eliminar el greix d'una forma definitiva. Això no vol dir que no es pugui tornar a engreixar, sinó que si ho fa serà d'una manera més harmònica, sense "bonys".
INDICACIÓ: Pacients de pes normal però amb acumulacions de greix localitzats (cartutxeres, genolls, cintura...) o be pacients amb excés de pes que volen canviar de talla.
INTERVENCIÓ: Consisteix en l'aspiració del greix amb cànules connectades a una màquina d'aspiració a través d'incisions mínimes (de 2 a 10 mm.). La cicatriu resultant pot amagar-se en una zona de plec. També pot realitzar-se l'aspiració amb xeringa, o be eliminar-se el greix amb una màquina d'ultrasons.
ANESTESIA: Depèn de la quantitat de la zona a tractar ho farem amb anestèsia local o general.
POSTOPERATORI: En sortir del quiròfan es porta un embenat elàstic o be una faixa elàstica. En el postoperatori apareixen morats perquè es trenquen petits vasos sanguinis, aquests morats solen desaparèixer entre la segona i tercera setmanes. També es produeix una important inflamació de les zones tractades, pel que el seu cirurgià li recomanarà la utilització de faixa elàstica entre 10 i 30 dies. La inflamació postoperatòria no desapareix del tot fins que no han passat 2 o 3 mesos, però pot accelerar-se molt (quinze dies) si es fa un drenatge limfàtic adequat.
CICATRIUS: Tenint present l'escassa longitud de les incisions, les cicatrius son mínimes i, generalment, poden amagar-se en zones de plec.